24 de febr. 2010

Wantun a Ràdio 4


Ahir vàrem passar les estudis de RNE per tenir una agradable conversa amb en Joan Arenyes. Mitja horeta d'entrevista amb 4 cançons entremig que podreu escoltar ben aviat al Catalunya Exprés i online. A més vàrem enregistrar un parell d'introduccions per a Animal i Moment per explicar als oients de que va la cosa. A part de "punxar-nos" cada dia en Joan ha fet un "jingle" amb la nostra cançó Moment. Vàrem passar una estona molt agradable!

Wantun

Ressenya a Soypop

"Wantun, a parte de ser una comida china (muy buena, por cierto) es el nombre de la banda que os presentamos hoy. Este quinteto de Blanes (Girona) hacen un indie-pop muy resultón. Además, a diferencia de otras bandas de la escena indie catalana (Love of Lesbian, The New Raemon, Sidonie, Hidrogenesse, Dorian, Standstill…) componen sus letras en catalán.

Animalia es el nombre de su primer LP que ahora presentan. La composición de los temas de su trabajo es muy clásica. POP en mayúsculas, con una buena dosis del sintetizador que tanto nos gusta.

En SoyPop tenemos la suerte de hablar/entender el catalán. Sus letras son directas, y hablan de temas cotidianos; amores, desamores, ambiciones y fracasos regados con ironía.

El disco abre con su primer single Animal, un canto a favor de la singularidad, de la importancia de ser único. A continuación, Aritmia y Camaleó Groc son canciones más directas de contenido melancólico.

De Diferent sorprende su comienzo a lo “Reptilia” de Strokes, con un ritmo contundente de batería y bajo.

Enrere recuerda por momentos a La Bien Querida, con una voz más relajada al principio y una letra nostálgica y a Moment le cuesta arrancar, pero su estribillo es de los mejores del disco.

El disco se compone de buenos coros y de un toque psicodélico en temas como Space Invaders, Tortuga o Dilluns Nit, que recuerdan al oyente a Sidonie. Además, en Dilluns Nit colabora la que ya lo hiciera con Sidonie; Miri Ros.

En definitiva, un muy buen disco de pop clásico con toques de psicodelia. Sus 13 canciones son de fácil escucha, se hacen cortas de verdad. Contenido apto para “todos los oídos“

El tracklist de Animalia es el siguiente:

1.Animal 2. Arítmia 3. Camaleó Groc 4. Diferent 5. Enerere 6. Moment 7. Atmosfera 8. Space Invaders 9. Puça 10. Serp Reumàtica 11. Hank Chinaski 12. Tortuga 13. Dilluns Nit (con Miri Ros)"


Wantun

Ressenya a Musiqueando.com

El indie pop catalán y además cantado en dicha lengua tiene una banda que sabe jugar y conjugar armas dispares como la electrónica con sencillas y directas estructuras pop.

"Animalia" representa un familiar sonido brit (recordando a los primeros Sidonie) junto a otras consideraciones algo más personales.

Desde ritmos bailables como "Aritmia" a poder escuchar la voz de Miri Ros en "Dilluns nit" en un apasionante final de disco el caso es que Wantun despliega temas que van desde lo filosófico hasta los que podrían considerarse banda sonora de algún cómic. En su mayoría son temas cortos llegando a coquetear descaradamente con la electrónica como ocurre en "Space Inaders", posiblemente su tema más arriesgado.

Wantun hacen referencia con su nombre a un plato culinario chino y curiosamente parecen tener en su estilo algo exótico con lo que adviertes algo distintivo, algo peculiar, algo propio.


Wantun

23 de febr. 2010

Ressenya a Rock de Demà

"Un nom original, una música fresca i una tendència indie-pop. Això és el que podem trobar en aquest primer disc, Animalia (Picap, 2010), d’aquest nou grup, Wantun.

Els orignes del nom del grup cal bscar-los als inicis de la formació, quan encara eren univesitaris, solien menjat en un restaurant xinès on el plat que tenien habitualment a la taula era el “wantun” fregit. D’aquella primera formació, els germans Francesc i Ricard Borrell són els únics que continuen. S’han presentat en diversos concursos musicals com l’Enganxa’t del 2008, el Sona9 del 2008 dels quals en van ser smifinalises, i finalment guanyadors del premi Carles Sabater a la millor cançó per “Spectiu” al 2008. Un dels grups més destacats del 2009 i amb una forta prespectiva de futur.

El disc amb una tendència molt Sidonie ens explica situacions i realitats sobre les persones, amb missatges clars i contundents. Ens fan reflexionar del que és la vida si no som nosaltres mateixos, que em de ser únics, exclusius, fugir de les imitacions i sobretot saber aprofitar tots els moments que ens presenta la vida. Ens retrata com som, com ens veiem en aquest món tan globalitzat. És una bona proposta per mirar-nos cap endins i veure com sóm realment i en el que ens convertim.

El disseny molt singular està fet per la Lyona (Marta Puig). Es tracta d’una visió simple d’aquest món slavatge on vivim i que els uns ens mengem als altres, sempre en guerra i lluita constant, sense saber possar pau. És molt minimalista però realment sorprenent, el qual convida gratament a escoltar el disc i descobrir aquests son nous i frescos d’un grup que realment promet i molt.

El primer single del disc és “Animalia” una cançó que està sonant per totes les ràdios amb molta força i que és una molt bona carta de presentació del grup."


Wantun

Ressenya del disc al bloc Sense Embuts

"A molta gent, si els hi dic Wantun, és possible que no sàpiguen de què estic parlant. Uns altres, potser reconeixeran en aquest mot el nom d'un menjar xinès (per a mi, per cert, absolutament desconegut). Però Wantun és alguna cosa més que no pas això que dic. Aquest, també és el nom d'un dels grups catalans amb més projecció i que ha de prendre un protagonisme especial en el futur panorama musical.

Fa uns dies vaig rebre el darrer treball musical dels Wantun (un grup que després d’una història de 10 anys relativament convulsa, amb canvis de components i d’estil musical, sembla que ha trobat definitivament el seu lloc i el seu espai, des de la maduresa creativa). He escoltat les cançons amb atenció, i la veritat és que he quedat gratament sorprès.

Animàlia, que és el nom que rep el CD, és un treball molt digne, que conjuga unes lletres molt interessants amb una música contundent i, al mateix temps, agradable d'escoltar. Segurament, això que dic, té molt a veure amb la veu personalíssima de Toni Sánchez (per fi un cantant, expressant-se en un català correcte, i que se li entén perfectament tot el que canta!) i una netedat instrumental, gens estrident, que també és d’agrair.

Vaja, que si Animàlia fos un vi, diríem que és un caldo amb cos, amb una bona graduació, però que entra molt bé deixant un bon gust a la boca.

Quan escoltem un grup nou o, si més no, desconegut per a nosaltres, no podem evitar de fer comparacions o d'intentar trobar analogies amb uns altres grups. I amb els Wantun no havia de ser menys. I tot i que ells mateixos reconeixen estar influenciats per bandes com Sidonie i Love of Lesbian, jo, que ja començo a tenir una edat, no he pogut deixar de veure alguna pinzellada del mític grup osonenc Duble Buble, de mitjan dels anys 80. Però tampoc no em feu gaire cas.

Pel que fa als diferents temes que conformen aquest treball dels de Blanes, independentment de la bona qualitat en general, personalment m'atreviria a recomanar-vos-en tres. Animal, per la seva potència; Enrere, per ser un tema molt treballat i que està cridat a ser un dels seus èxits (per a mi potser el millor del disc). I, per últim, Dilluns nit, un tema imperdible, que compta amb la col•laboració de la dolça i suggerent veu de Miri Ros.

En definitiva, Animàlia és una glopada d’aire fresc, un treball molt recomanable dels Wantun, un grup d'indie-pop, amb un estil genuí i que s'allunya de certs estereotips convencionals de la música en català."


Wantun