Ressenya del disc al bloc Sense Embuts

"A molta gent, si els hi dic Wantun, és possible que no sàpiguen de què estic parlant. Uns altres, potser reconeixeran en aquest mot el nom d'un menjar xinès (per a mi, per cert, absolutament desconegut). Però Wantun és alguna cosa més que no pas això que dic. Aquest, també és el nom d'un dels grups catalans amb més projecció i que ha de prendre un protagonisme especial en el futur panorama musical.

Fa uns dies vaig rebre el darrer treball musical dels Wantun (un grup que després d’una història de 10 anys relativament convulsa, amb canvis de components i d’estil musical, sembla que ha trobat definitivament el seu lloc i el seu espai, des de la maduresa creativa). He escoltat les cançons amb atenció, i la veritat és que he quedat gratament sorprès.

Animàlia, que és el nom que rep el CD, és un treball molt digne, que conjuga unes lletres molt interessants amb una música contundent i, al mateix temps, agradable d'escoltar. Segurament, això que dic, té molt a veure amb la veu personalíssima de Toni Sánchez (per fi un cantant, expressant-se en un català correcte, i que se li entén perfectament tot el que canta!) i una netedat instrumental, gens estrident, que també és d’agrair.

Vaja, que si Animàlia fos un vi, diríem que és un caldo amb cos, amb una bona graduació, però que entra molt bé deixant un bon gust a la boca.

Quan escoltem un grup nou o, si més no, desconegut per a nosaltres, no podem evitar de fer comparacions o d'intentar trobar analogies amb uns altres grups. I amb els Wantun no havia de ser menys. I tot i que ells mateixos reconeixen estar influenciats per bandes com Sidonie i Love of Lesbian, jo, que ja començo a tenir una edat, no he pogut deixar de veure alguna pinzellada del mític grup osonenc Duble Buble, de mitjan dels anys 80. Però tampoc no em feu gaire cas.

Pel que fa als diferents temes que conformen aquest treball dels de Blanes, independentment de la bona qualitat en general, personalment m'atreviria a recomanar-vos-en tres. Animal, per la seva potència; Enrere, per ser un tema molt treballat i que està cridat a ser un dels seus èxits (per a mi potser el millor del disc). I, per últim, Dilluns nit, un tema imperdible, que compta amb la col•laboració de la dolça i suggerent veu de Miri Ros.

En definitiva, Animàlia és una glopada d’aire fresc, un treball molt recomanable dels Wantun, un grup d'indie-pop, amb un estil genuí i que s'allunya de certs estereotips convencionals de la música en català."

Animalia, un bon treball dels Wantun

Wantun