Wantun és una formació de Blanes que forma part de la nova escena indie-pop en català. Grups com Filippo Landini, Manel o ells mateixos estan revolucionant la música en la nostra llengua, que s'allunya cada vegada més del rock convencional o l'ska i s'endinsa a nous estils cada vegada més diversos. Tal i com asseguren ells mateixos, "en un país normal hi ha d'haver espai per a tothom".
Fa poques setmanes que heu publicat el vostre darrer treball, Animàlia. A què ve aquest títol?
Ens agrada la paraula per diversos motius. En primer lloc per la sonoritat que té i perquè es tracta d’una sola paraula. També pel seu significat científic que acaba englobant tota la fauna que pul·lula pel disc (humana i animal).
Les persones que escoltin el disc trobaran una evolució en l'estil i en el missatge que voleu donar?
L’anterior EP “Modernitat” era més fosc en tots els sentits. En aquest hem buscat una lírica més directa i uns contrastos melòdics més importants que han acabat donant més lluminositat al disc. De totes formes es tracta d’una continuïtat en l’estil i la temàtica però expressada d’una forma més radical i angoixada. El missatge se segueix centrant en els sentiments, la crítica social i la confrontació entre instint i racionalitat.
Amb què s'ha notat els últims canvis que hi ha hagut a la banda?
Tant l’Aleix com en Toni han aportat els elements necessaris per acabar de configurar el so actual de la banda. Les guitarres definides per l’Aleix ens porten a móns més onírics i experimentals. En Toni ha donat una brillantor vocal i interpretativa extraordinària. Tots dos van fer una gran feina en pocs mesos per fer-se seu el projecte i defensar-lo amb una envejable solidesa.
Wantun és una formació que ha crescut al llarg dels anys sobretot gràcies a concursos musicals com ara els Premis Enderrock. Ho heu notat en alguna cosa, el fet d'aconseguir el Premi Popular dels Premis Enderrock?
Els premis ens han donat la moral per persistir en la direcció que havíem pres. El Premi Popular del Sona 9 ens ha obert algunes portes i ens està donant una promoció a la CCRTV molt necessària. El Premi Carles Sabater a la millor cançó en català ens va permetre fer la nostra primera actuació internacional, va tenir més ressò mediàtic i ens va donar una empenta econòmica definitiva per poder gravar el nostre primer disc.
És difícil fer música indie a Blanes? Potser és un estil de música més associat a les grans ciutats com ara Barcelona.
Potser sí que no és tan habitual fer aquest tipus de música que s’associa més amb un so de ciutat. De fet, fem la música que ens agrada tot i que estem envoltats per un entorn més proper al rock clàssic, el rock dur, el punk i l’ska. La veritat és que per un grup per nosaltres és difícil, hi ha una certa passivitat de la gent a descobrir propostes com la nostra en directe, al menys a la nostra zona. D'altra banda a Blanes ens trobem amb la particularitat que no hi ha locals interessats a oferir el nostre espectacle.
Per què està triomfant últimament l'escena pop alternativa en la nostra llengua?
Les propostes estan arribant més a la gent, potser perquè no són tan alternatives com ens pensem. En alguns casos perquè se n’està fent la promoció adequada. En altres pel boca-orella. De totes formes ,el fet és que hi ha una gran generació de bandes amb propostes interessants tant des del punt de vista líric com musical. Hem d’estar d’enhorabona.
Grups com Manel o Filippo Landini han emergit en els últims mesos amb propostes que s'allunyen molt del que havíem vist fins ara. Us veieu al mateix nivell a curt o mig termini?
Estem començant en tot això, però és evident que ens agradaria que la nostra música arribés al màxim de gent possible. El nostre objectiu ara mateix és fer concerts, arribar a fer un segon disc i poder continuar treballant per tirar endavant la nostra proposta.
Era necessari que la música en català deixés de ser únicament propietat de grups com Els Pets, Obrint Pas Lax'n'Busto?
La música en català mai no ha estat propietat de ningú. El que sí és cert és que hi ha hagut un recolzament mediàtic poc equitatitiu. Han sorgit grans bandes que segurament no han obtingut el ressò que es mereixien. De totes formes, en un país normal, hi hauria d’haver espai per tothom, tant per la gent amb una llarga carrera com per la gent que comença.
Com valoreu la feina que està fent l'SGAE per protegir els drets d'autor de l'obra que fan els grups com vosaltres?
Som molt nous en tot això i encara no podem valorar la feina que està fent l’SGAE en el nostre cas. Per les notícies que s’han sentit sembla que s’haurien de cercar noves fórmules i redissenyar algun dels mecanismes que s’estan fent servir.
El propi concepte de drets d'autor s'ha quedat caduc?
Els drets d’autor han de servir per remunerar el creador, fomentar la creativitat i protegir l’originalitat de les peces dels artistes. Aquest concepte no ha caducat en absolut. S’ha de trobar l’equilibri entre la defensa dels drets d’autor i del consumidor de cultura. Cercar noves fórmules que estimulin la creativitat constant i sancionin l’empoltroniment.
Wantun
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada